Primera plantada de telescopis de la aaa
Hola a tots!! El passat dissabte 22 de novembre del 2025 .
Una ermita, un turó i un cel ben negre
El passat dissabte 22 de novembre del 2025 vam fer la primera plantada popular de telescopis (p\(^3\)t) dels amics de l’astronomía d’Altafulla.
Vam pujar fins a l’ermita de Sant Antoni d’Altafulla carregats de tubs, trípodes, maletes i un punt d’il·lusió desmesurat (com sempre que hi ha nit fosca al calendari).
L’ermita està situada al turó que domina Altafulla, amb vistes al mar i als pobles del voltant. Durant segles ha sigut punt de trobada en romeries, aplecs i festes populars; aquesta vegada, però, els fidels no miraven cap a l’altar, sinó cap al cel profund. Entre la llumeta dels pobles i la foscor de muntanya, el lloc és prou elevat i recollit per fer-hi observació astronòmica força digna, sobretot per a una sortida divulgativa.
Caldo calent i volts elèctrics: els veritables herois de la nit
Abans de parlar de nebuloses, galàxies i montures eq, toca parlar de supervivència.
- L’Ajuntament d’Altafulla va tenir el detall (i el gran encert) de portar 12 litres de caldo calent. Dotze. Litres. No en va quedar ni una gota. A 3 °C, el caldo es va convertir en combustible oficial de l’activitat, just després de l’hidrogen de les estrelles.
- El restaurant de l’ermita, La Xeriueta, ens va salvar la vida elèctrica proporcionant endolls per tot arreu. Gràcies a ells, els telescopis robotitzats van poder anar fent les seves danses siderals sense que haguéssim de recórrer a sacrificis de bateries i powerbanks.
Sense caldo ni electricitat, la crònica d’aquesta nit seria molt més curta, i molt més freda.
La plantada de telescopis
La plantada va reunir un bon repertori d’enginys òptics. Alguns dels protagonistes destacats van ser:
C8 amb montura EQ6 Pro controlada per INDIlib amb EQMOD Un clàssic modern. El C8 (un Schmidt-Cassegrain de 8”) és el tot terreny de molts aficionats: prou compacte per portar-lo a una sortida, però amb una potència respectable per atacar nebuloses planetàries, cúmuls globulars i algun que altre planeta despistat. Muntat sobre una EQ6 Pro, la cosa es posa seriosa: estabilitat, seguiment fi i una capacitat de càrrega que convida a penjar-hi càmeres i accessoris sense por.
La gràcia extra? El control via INDIlib i EQMOD, on es fa tot des de l’ordinador o la ràspberry, clicant objectes al planetari i veient com el telescopi gira elegantment cap al seu destí.Sumerian Alkaid 12” F5 GSO Aquest és el gegant plegable de la colla. El Sumerian Alkaid és un Dobson ultracompacte de 12” que, quan està desmuntat, sembla una innocent maleta de fusta, però quan l’obres i el plantes al terra, la seva obertura de 305 mm o 12’’ deixa clar qui mana. Ideal per passejar-se per la Via Làctia, treure estructura a nebuloses brillants i fer que tothom exclami uau en mirar M13 o M42.
A més, com que no porta electrònica obligatòria, és aquell telescopi que continua funcionant encara que s’apagui tot.Refractor APO 103/600 amb montura harmònica de ZWO i ASI1600MC Duo
L’equip més tecnològic de la nit. Un refractor apocromàtic de 103 mm de diàmetre i 600 mm de focal és una màquina perfecta per astrofotografia de camp ampli: estrelles punxants, contrast alt i imatges molt netes.
La montura harmònica de ZWO afegeix la part més màgica: compacta, lleugera i amb un seguiment molt suau, ideal per automatitzar sessions fotogràfiques sense carregar amb monstres de ferro. Aquestes montures estan inspirades en robòtica d’última generació.
I al darrere, una ASI1600MC Duo, una càmera especialment interessant perquè porta el sistema de guiatge integrat en el mateix sensor: és a dir, la càmera principal i la de guiatge són, en certa manera, la mateixa peça. Menys cables, menys pes, menys embolics i més temps dedicat a allò que importa: capturar fotons ancians que han viatjat milions d’anys per sortir a la nostra pantalla.WO SeeStar L’estrella de la simplicitat. El Teo va portar el seu ZWO SeeStar!, és com el telescopi per a humans normals: compacte, tot-en-un i controlable des d’u ipad. Només cal plantar-lo, alinear-lo mínimament i deixar que ell sol es busqui la vida: apunta, enfoca, apila imatges i et retorna nebuloses i cúmuls com si fos cosa fàcil.
Ideal per a la gent que s’inicia o per a aquells que volen gaudir del cel sense haver de fer un màster en muntures equatorials i càmeres astronòmiques. Durant la nit, va ser la porta d’entrada perfecta per a molts curiosos.
Fred polar, cel net i 50 valents
La nit es va mantenir clara i estable, però amb un fred ben viu: uns 3 °C que es notaven especialment als peus i a les mans. Tot i això, es van acostar unes 50 persones entre veïns, aficionats, criatures i curiosos.
Entre ohs i ahs en veure Saturn, alguna galàxia o les Pleiades, la gent anava fent torn per abrigar-se amb caldo i recuperar sensibilitat als dits.
La combinació de bona companyia, telescopis variats i un emplaçament tan especial com l’ermita va convertir la fredorada en anècdota i la nit en experiència compartida.
Gràcies, equip!
No podem tancar aquesta crònica sense els agraïments imprescindibles:
- Al Tomàs, Francesc, Teo i Àlex, per portar, muntar, ajustar i explicar amb paciència cadascun dels telescopis.
- A l’equip de l’Ajuntament, per incloure l’activitat d’Amics de l’Astronomia d’Altafulla dins el programa de les festes i per proveir-nos d’aquell caldo heroïc.
- A La Xeriueta, per la infraestructura elèctrica i per fer-nos sentir com a casa a l’ermita.
Esperem repetir ben aviat amb tots vosaltres: mateix turó (o potser no ;), mateix cel (o una mica més fosc, si pot ser), i, si pot ser, també mateix caldo. 🌌✨ :)